Record d'un vell alumne. De les aules a la tomba de les mòmies.

Record d’un vell alumne. De les aules a la tomba de les mòmies: Sota la presentació d’aquest títol, el passat 6 d’ octubre va quedar inaugurat el nou curs acadèmic 2010-2011 de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona. L’ acte es va dur a terme a l’Aula Magna i fou presidit per Isabel Pont, Secretària General de la UAB, Josep Maria Català, Degà de la facultat, i un invitat especial, Jacinto Antón, antic estudiant del centre,  Premi Nacional de Periodisme Cultural i redactor del diari el País.

El discurs va ser obert pel Degà, i juntament amb la Secretaria General, varen fer referència als canvis que havia  viscut la facultat en la seva estructura i el  seu pla d’estudis.

Després de la introducció es va cedir la paraula al convidat. ‘’Em sento més agust amb un bolígraf a la mà que donant una conferencia’’, explicava reservat. Jacinto Antón parlà amb un sentiment nostàlgic de tot el que l’havia envoltat durant la seva estància com a estudiant a l’Autònoma: des del professorat, fins al seu carnet (el qual encara conserva). Tot i que el seu aprenentatge va ser més conceptual que pràctic, va confessar que aquell va estar el lloc idoni per cursar els seus estudis, i es va adonar quan va entrar al diari. Així doncs, aquest periodista no dubta en establir un nexe entre UAB i el seu treball.

Amb una experiència de 25 anys com a redactor del diari el País, va proporcionar una sèrie de consells als estudiants allà presents. Féu in capeu en la persistència, en la inquietud i l’ humor. ‘’L’humor és fonamental a la vida i a la feina’’ deia. A més va portar mostres tangibles de mòmia, que van fer un tour per totes les butaques de l’aula mentre explicava l’anècdota. ‘’Vaig caure a una tomba de cadàvers en una expedició arqueològica a Egipte’’explicava davant de les expectants orelles.

Optant per la ramificació de la cultura, ha aconseguit conèixer a grans escriptors, actors i artistes dels qui s’ha anat nodrint al llarg del temps.

Va fer un incís en la credibilitat que estan perdent els periodistes, donant la seva visió personal en quant a la rapidesa amb la que s’ha d’anar per tal que surti una notícia en primera entrada a Internet. ‘’El mitjà escrit tenia un altre ritme’’ matisava. Perseverant, manifestà que lo bo és enemic de lo millor, que sempre s’ha d’apostar per l’ excel·lència amb una càrrega d’ humanitat i, per descomptat, mai caure en l’arrogància.

Amb un toc d’humor, i arribant a la fi del seu discurs, explicà la seva experiència en el cop d’Estat del 23-F.

L’acte es va tancar amb un discurs de la Secretària General.

Un 29 de setembre entre brossa, incendis i actes vandàlics

Entre brossa, incendis i actes vandàlics, Barcelona va viure en primera persona el que passarà als annals de la història com el 29-S.

Pel matí, la vaga general convocada contra la reforma laboral del Govern de Zapatero, resultà tenir més ‘’vagos’’ que persones recolzant aquesta vaga. Com a suport, a primera hora, amb serietat i respectant al personal amb esperit emprenedor, els integrants més atrevits del BBVA, es col·locaven davant les portes tancades de la Seu central de Catalunya. '' Hi ha companys que no ens han donat suport, ja que s' està pendent d' una reestructuració en el sector. La por els impedeix lluitar. I si no es lluita ni es venç, ni es perd'' , explicava el delegat de Recursos Humans. Paral·lelament, desenes de piquets Passeig de Gràcia avall, es dirigien a vetar cada establiment obert fins arribar a les portes del  Corte Inglés, les quals van quedar totalment empaperades. ''Aquí la direcció té un mètode molt estricte pels treballadors. Bàsicament els amenacen de que si no van a treballar, els acomiaden'' , deia un d’ells.

A les Rambles es podia gaudir d' un passeig sense aldarulls a exepció d' algun crit com ''¡Vivan los juristas!¡Vivan los piquetes!¡Abajo la reforma!'', que trencava amb aquesta serenitat. D' altra banda, al Mercat de la Boqueria restaven tots els establiments tancats a llevat d' aquells que disposaven d' estoc al magatzem, de manera que l' ambient que s' hi respirava era ben diferent a l' atapeïment habitual.

Al migdia, els incidents florien a Plaça Universitat. Els carrers van començar a patir la Síndrome de Diògenes, mentre que diferents grups antisistema i de caire okupa van aixecar barricades, van trencar semàfors i varen fer pintades i saquejos de tendes (independentment si restaven o no obertes). La crema de contenidors i papereres va esdevenir un ritual, i la tranquil·litat dels bombers de Barcelona va donar un gir de 360 graus. Un cotxe de la Guàrdia Urbana va ser cremat davant del carrer Tallers d' entre els molts que van ser apedregats i van acabar amb les finestres trencades.

  

 

  

      

                                   

                                

                  Brossa als carrers i els bombers en acció

A primera hora de la tarda, els Mossos d’ Esquadra desallotjaven davant de centenars de parells d' ulls els okupes que portaven dos dies fent seva l' antiga seu de Banesto. Agents antidisturbis rodejaven Plaça Catalunya creant el tancament de diferents zones sense deixar pas a ningú que no tingués llicència. D’ altra banda a Ronda Sant Pere i a Passeig de Gràcia (on mitja hora després de la prevista s’ iniciaria la manifestació), grups antisistema protagonitzaven un escenari de terror entre pedres i pilotes de goma.

A les 18.30 començava la manifestació promoguda per CCOO, UGT i  USOC amb una gran afluència de treballadors contraris a la reforma. Tot i així, els provocants dels disturbis gairebé ininterromputs durant tot el dia, també s’ hi van unir. Amb el suport de xiulets, trompetes, lemes, banderes representants dels sindicats i de pancartes que contenien missatges com ‘’Així no!’ o ‘’Treballadors en vaga’’, es va aconseguir donar un gran ressò al dia.

                         

                                                             Manifestants a Passeig de Gràcia