"Seis honrados servidores me enseñaron cuanto sé; sus nombres son cómo, cuándo, dónde, qué, quién y por qué"

Rudyard Kipling (1865-1936) Novelista británico.


sábado, 12 de noviembre de 2011

El conflicto en el Amazonas lleva a la muerte a más de medio centenar de indígenas ecuatorianos

Andrea Suñé || Barcelona

Alrededor de 60 indígenas Tagaeri, entre los cuales se encuentran mujeres y niños,  han muerto después de ser atacados a orillas del río Tiwino, dentro de la Reserva Natural de Yasuní, en Ecuador. La Confederación de nacionalidades indígenas del Ecuador (CONAE) no ha podido determinar todavía el número exacto de víctimas. De todas formas, fuentes oficiales del país informan que los crímenes habrían sido causados por miembros de la comunidad de los Tigüino.
Imagen: Clan Tagaeri || Fuente : http://ciudadcomunidad.com

Dinero sucio de por medio
Parece ser que el conflicto entre los dos clanes viene de lejos, cargado de intereses empresariales. La organización de la Nacionalidad Huaorani de la Amazonía Ecuatoriana (ONHAE) inculpa a los negociantes de madera de los crímenes originados. Los comerciantes están interesados en ampliar su área de tala de árboles en la Reserva Natural protegida de Yasuní, lugar en el que conviven Tagaeri y Tigüinos. Según la Asociación de mujeres Waorani de la Amazonía Ecuatoriana (AMWAE) “este suceso se debe al terrible impacto de las fábricas y de la explotación del hombre blanco en los territorios del pueblo Huaorani”.

Mapa situación de residencia de las dos tribus

Primer conflicto entre hermanos

En caso de confirmarse la brutal masacre, sería la primera vez que se da este tipo de enfrentamiento entre miembros de la misma nacionalidad y tronco antropológico. Y es que tanto Tigüinos como Tagaeri pertenecen a la etnia amazónica Huaorani.

Aislamiento voluntario en un paraíso natural

Los Tagaeri, también conocidos como “patas coloradas”, son uno de los once grupos ecuatorianos que han decidido vivir en aislamiento voluntario.
El hábitat de los indígenas ocupa una zona aislada de El Parque Nacional de Yasuní. El conjunto natural es conocido por su extraordinaria y única diversidad por lo que la UNESCO lo declaró, en 1989, como Bio-reserva y Herencia Cultural.

El Gobierno nacional ecuatoriano declaró 700.000 hectáreas como “Zona intangible”. Esto implica que la zona tiene que estar protegida de la minería y la tala de árboles entre otros factores.

   Vídeo: Parque Nacional de Yasuní || Fuente: http://www.youtube.com

Más información:






lunes, 24 de enero de 2011

La Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB acull la tercera edició del premi “Sabueso con médoto”

 Un equip de tres noies s’emporta el reconeixement amb “Amposta. El pacte no escrit”  
La tercera entrega de premis “Sabueso con método” al millor treball pràctic de l’assignatura de Periodisme d’Investigació es va celebrar ahir a l’Aula Magna de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona. L’Agència d’Investigació que finança i patrocina aquesta concessió, Método-3, va obsequiar a Noemí Badrenas, Susanna Cases i Elena Domingo per la millor tasca de recerca del curs 2009-2010: “Amposta. El pacte no escrit”.
Amb motiu d’aquesta entrega el professor de Periodisme d’Investigació de la UAB i creador del concurs, el Dr. Pepe Rodríguez, obria la conferència de tres hores de durada en un acte al que van assistir la Responsable de la Oficina de l’Agència de Detectius Método-3, Elisenda Villena, el fundador i editor de la revista El triangle, Jaume Reixach i el reporter de successos de El Periódico de Catalunya, Antonio Baquero.
Per la seva part, Elisenda Villena va acompanyar als estudiants per entregar el guardó en nom de la seva agència i va oferir-los una dissertació plena de consells. “Per ser un bon periodista cal ser cautelós, constant i s’ha de saber passar desapercebut”.  La responsable va insistir en la importància de tenir contactes i en què s’ha de saber una mica de tot. A més, va voler persuadir als espectadors mencionant que “un periodista d’investigació pot guanyar 500 euros. Un detectiu privat 20 000”. També va fer èmfasi en el treball en equip perquè “treballar sol és molt difícil”.

En el seu discurs, Jaume Reixach  va deixar clara la seva estima vers la professió i la indignació que sent davant les injustícies de la vida. “És més important la llibertat de dir que els diners que pugui tenir al meu compte corrent. Jo faig periodisme per ajudar a canviar la societat”. A cops de veu alts, clars i concisos va voler transmetre als estudiants el perfil d’un bon periodista, sempre sota el seu punt de vista. “El periodisme és una vocació per ajudar a canviar el món. Per a mi, no hi ha un altre”.
El director de El Triangle, que va estar condemnat en diverses ocasions, va confessar sentir-se identificat amb els alumnes i va insistir en què “el que s’ha de buscar és el perquè de les coses que passen en una democràcia plena d’estafes, injustícies i de gent que pateix”. A més, el periodista va declarar que el seu diari ha estat objecte de sancions que han ascendit als 300.000 euros i que va dimitir a diaris com Correu Català i Diari de Barcelona per qüestions ètiques. També va exposar que l’actual crisi financera és la culpable de la censura periodística. “Volen que siguem uns lacais del poder”.
La jornada es va dinamitzar amb el torn de preguntes on els allà presents van poder aclarir dubtes i curiositats. Els temes que més van interessar als futurs informadors van ser el cas Madeline, Wikileaks i la desinformació

sábado, 8 de enero de 2011

Ted Williams: De mendigo a locutor

Los Cavaliers fichan a un sin techo con una voz prodigiosa

Hasta el pasado domingo vivía bajo un puente en una tienda de campaña y mendigaba en la autopista  I-71 de Ohio. Ahora, gracias a su voz y tras el fichaje como locutor del el equipo de baloncesto los Cavaliers, le llueven las ofertas de trabajo y dispone de un representante para los medios de comunicación que quieran hablar con él.
La vida de Ted Williams ha dado un giro de 180 grados. A sus 53 años, fue descubierto en diciembre por un periodista de "Columbia Dispatch",  al que le sorprendió el mensaje que contenía el cartel que sujetaba, donde aseguraba que dios le había dado una voz de oro.
"Es como si me hubiera ganado un millón de dólares con la lotería", explica el antiguo locutor de radio que fracasó tras caer en las drogas y separarse de su mujer y sus nueve hijos. Ahora asegura hace ya dos años que no consume ningún tipo de sustancia.
Los Cavaliers le han ofrecido pagarle el alquiler de una vivienda y un contrato de dos años para que sea uno de sus encargados de presentar a los jugadores de los Cavs antes de los partidos y de anunciar las promociones publicitarias en el pabellón. NFL Films y la NBC también le han hecho ofertas.

sábado, 25 de diciembre de 2010

La Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB acull l’entrega de premis de La Liga amb la presència de “Pichi” Alonso i Víctor Muñoz

L’Athletic Che Guevara aconsegueix dos trofeus dels cinc a repartir

L’entrega de premis de la competició futbolística de La Liga es va celebrar ahir a l’Aula Magna de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona. L’acte va comptar amb la presència dels exfutbolistes blugranes “Pichi” Alonso i Víctor Muñoz. L’Athletic Che Guevara es va convertir en l’equip més gurdonat després d’aconseguir dos dels cinc trofeus entregats durant la cerimònia.
L’equip vencedor, que integra el promotor de creació de La Liga, Santiago Tejedor, va aconseguir el trofeu a nivell individual de pichichi i a nivel col·lectiu com a guanyador de la competició. Champiñones, l’únic equip format totalment per noies, va emportar-se el premi a l’esportivitat. Aquesta és la forma de demostrar de les noies que “el futbol no és exclusivament un esport d’homes”. Per la seva banda, el Recreativo de Juerga i l’Aston Birra també van obtenir els seus guardons. Els del Recre es van emportar el premi al millor blog mentre que l’Aston va ser reconegut com l’equip amb millor afició. El director de la Vila Universitària, Claudio Montefuso, també va ser premiat per la seva col·laboració amb el prjecte.
En el seu discurs, Víctor Muñoz va recolzar la idea de la coalició entre esportivitat i comunicació promoguda per La Liga i va destacar la importància dels nous mitjans de comunicació assegurant que “s’ha de mirar cap al futur sense donar-li l’esquena”. Al mateix temps, Pichi Alonso va aconsellar als futurs comunicadors dient que la millora contínua, la predisposició i la iniciativa és el que fa créixer. A nivell periodístic va matitzar: “No és la millor notícia la que es dóna sino la millor contrastada”. A més, van destacar el treball de Pep Guardiola al aconseguir motivar a “futbolistes que ho han guanyat tot”. Encara però, els exjugadors creuen que ha començat la casa per la teulada i que “ha guanyat moltes coses sense tenir cap experiència”.
Aprofitant el moment, Víctor Muñoz va fer broma demanant als allà presents que cantessin amb ell la cançó que han dedicat a Ángel Alonso al programa de TV3, Crackòvia. La venjança de “Pichi” va arribar amb la pregunta que va fer al públic: “Vosaltres sabeu alguna cosa de Txetxenia?”, referint-se a la incertesa del lloc on properament viatjarà el nou entrenador del Trek de Grozni.

miércoles, 8 de diciembre de 2010

El Barça s’acomiada amb “la maneta” del Madrid

            Els blaugrana vencen al Madrid amb un potent 5 a 0 i s’acomiaden dels seus rivals amb la mà oberta. Un joc en equip que no va deixar indiferents els 400 milions d’espectadors que van seguir el clàssic. I és que a casa nostra no podia guanyar un altre equip.

           Un partit que ha comptat amb la presència dels homes que van guanyar el Mundial a Sudàfrica reforçats per Leo Messi i els cinc gols que no ha pogut parar Casillas ni cap dels defenses madridistes.

                                                                           Victòria blaugrana

           El Barça ha humiliat íntegrament als merengues. Tan sols als 10 minuts d’iniciar-se el partit i amb el primer gol de Xavi, al camp ja es veien exclusivament onze jugadors. Al minut divuit, Pedro va marcar el segon gol i, després de la mitja part, Villa va fer el tercer al minut 55. Caldria fer veure al Reial Madrid que el pessebre no es munta al camp. El lema dels perdedors: “Davant la derrota, bona és l'agressivitat”. A mi em faria vergonya. Un Cristiano Ronaldo desesperat que va desfogar-se amb l’entrenador culé, Pep Guardiola, un Sergio Ramos que es va nodrir a base d’empentes dirigides a Puyol i a Iniesta i un Cervalho rabiós que va donar un cop de colze a Messi. Però tot i les pretensions, Villa va fer el quart gol i, per acabar amb una jugada rodona, Jeffren va marcar el cinquè, que fa fer esclatar el Camp Nou i va evidenciar que el Barça és més que un club.

           Donem-li la raó a Mourinho: “El Barcelona és un producte acabat. Al Madrid encara li queda molt per ser-ho”, si pot arribar a definir-se, clar està. Una dolorosa derrota pels madridistes que posiciona al Barça com a millor equip del segle XXI i al qual no li va ser necessari utilitzar la violència per donar una bufetada a l’equip contrari i al seu entrenador deixant-los els cinc dits marcats. Joc net versus joc brut. Dinamisme en contraposició a estaticitat. Nitidesa i opacitat. Brarça-Madrid.

           Serà el Madrid de “Mou” capaç de recuperar-se després de la dolorosa pallissa del Barcelona?

martes, 16 de noviembre de 2010

Es troba un manuscrit inèdit sobre la detenció de Lluís Companys

La vídua del president redacta un document que narra la detenció del seu marit per part de la policia militar nazi

L’Associació Memòria i Història de Manresa troba a l’Institut Internacional d’Història Social d’Amsterdam (Holanda) un manuscrit de vuit pàgines de gran valor històric redactat per Carme Ballester el 1969 a París després que amics i familiars la convencessin per demanar una indemnització a Alemanya amb motiu de l’assassinat de Companys. Greument malalta, la necessitat de documentar els seus antecedents va portar-la a redactar el manuscrit tres anys abans de morir.

Una narració que detalla com la Gestapo va detenir i empresonar el president de la Generalitat a La Baule. Dues setmanes després del que explica Ballester, van portar Lluís Companys a Espanya, on un tribunal de guerra el va condemnar a mort en un judici sense garanties sent així afusellat a Montjuïc el 15 d’octubre de 1940, ara fa 70 anys.

En aquesta dramàtica història viscuda en primera persona, Ballester deixa palpar al manuscrit el dolor que va sentir en tot moment; el coratge que va posar per tal de treure forces d’on les hi havia i el retrat d’una dona destrossada per no poder veure el seu marit.

Fi de la Guerra Civil, 1939. El president republicà i la seva esposa marxen a l’exili a França. La tràgica història comença quan el 13 d’agost de 1940, tal com diu Ballester: “Sis homes amb uniforme, dos de civil, i quatre de soldats alemanys, entraren a casa amb les metralletes a la mà. I apuntant-nos, ens van fer un escorcoll personal’’. Però la desesperació comença quan ‘’els quatre soldats s’emportaren custodiat el president de Catalunya!’’.

El dolor que transmet el document es manifesta en frases com: "Li vaig preguntar per què el tenien allà’’. Per fi es posà nerviós i em digué: “a Espanya van morir alemanys i camarades meus”. Jo li responc: “quina culpa té el meu marit si vostès ens volien declarar la guerra?”, quan Ballester tingué un breu diàleg amb un dels oficials a Vil·la Carolina.

Una falsa esperança  envaeix la vídua de Companys quan veu com el traslladen. “Lluís!’’ Ell es girà cap a mi i em va fer un signe amb la mà volent dir: “fuig d’aquí!’’. Aquest va ser l’últim cop que es van veure.

Després de la seva mort, reservada exposa: ‘’Tinc la darrera lletra del meu marit abans de morir. Però això és personal. És cert que aquesta lletra m’ha donat la raó per viure’’.

domingo, 17 de octubre de 2010

Record d'un vell alumne. De les aules a la tomba de les mòmies.


Record d’un vell alumne. De les aules a la tomba de les mòmies: Sota la presentació d’aquest títol, el passat 6 d’ octubre va quedar inaugurat el nou curs acadèmic 2010-2011 de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona. L’ acte es va dur a terme a l’Aula Magna i fou presidit per Isabel Pont, Secretària General de la UAB, Josep Maria Català, Degà de la facultat, i un invitat especial, Jacinto Antón, antic estudiant del centre,  Premi Nacional de Periodisme Cultural i redactor del diari el País.
El discurs va ser obert pel Degà, i juntament amb la Secretaria General, varen fer referència als canvis que havia  viscut la facultat en la seva estructura i el  seu pla d’estudis.
Després de la introducció es va cedir la paraula al convidat. ‘’Em sento més agust amb un bolígraf a la mà que donant una conferencia’’, explicava reservat. Jacinto Antón parlà amb un sentiment nostàlgic de tot el que l’havia envoltat durant la seva estància com a estudiant a l’Autònoma: des del professorat, fins al seu carnet (el qual encara conserva). Tot i que el seu aprenentatge va ser més conceptual que pràctic, va confessar que aquell va estar el lloc idoni per cursar els seus estudis, i es va adonar quan va entrar al diari. Així doncs, aquest periodista no dubta en establir un nexe entre UAB i el seu treball.
Amb una experiència de 25 anys com a redactor del diari el País, va proporcionar una sèrie de consells als estudiants allà presents. Féu in capeu en la persistència, en la inquietud i l’ humor. ‘’L’humor és fonamental a la vida i a la feina’’ deia. A més va portar mostres tangibles de mòmia, que van fer un tour per totes les butaques de l’aula mentre explicava l’anècdota. ‘’Vaig caure a una tomba de cadàvers en una expedició arqueològica a Egipte’’explicava davant de les expectants orelles.
Optant per la ramificació de la cultura, ha aconseguit conèixer a grans escriptors, actors i artistes dels qui s’ha anat nodrint al llarg del temps.
Va fer un incís en la credibilitat que estan perdent els periodistes, donant la seva visió personal en quant a la rapidesa amb la que s’ha d’anar per tal que surti una notícia en primera entrada a Internet. ‘’El mitjà escrit tenia un altre ritme’’ matisava. Perseverant, manifestà que lo bo és enemic de lo millor, que sempre s’ha d’apostar per l’ excel·lència amb una càrrega d’ humanitat i, per descomptat, mai caure en l’arrogància.
Amb un toc d’humor, i arribant a la fi del seu discurs, explicà la seva experiència en el cop d’Estat del 23-F.
L’acte es va tancar amb un discurs de la Secretària General.