Es troba un manuscrit inèdit sobre la detenció de Lluís Companys

La vídua del president redacta un document que narra la detenció del seu marit per part de la policia militar nazi

L’Associació Memòria i Història de Manresa troba a l’Institut Internacional d’Història Social d’Amsterdam (Holanda) un manuscrit de vuit pàgines de gran valor històric redactat per Carme Ballester el 1969 a París després que amics i familiars la convencessin per demanar una indemnització a Alemanya amb motiu de l’assassinat de Companys. Greument malalta, la necessitat de documentar els seus antecedents va portar-la a redactar el manuscrit tres anys abans de morir.

Una narració que detalla com la Gestapo va detenir i empresonar el president de la Generalitat a La Baule. Dues setmanes després del que explica Ballester, van portar Lluís Companys a Espanya, on un tribunal de guerra el va condemnar a mort en un judici sense garanties sent així afusellat a Montjuïc el 15 d’octubre de 1940, ara fa 70 anys.

En aquesta dramàtica història viscuda en primera persona, Ballester deixa palpar al manuscrit el dolor que va sentir en tot moment; el coratge que va posar per tal de treure forces d’on les hi havia i el retrat d’una dona destrossada per no poder veure el seu marit.

Fi de la Guerra Civil, 1939. El president republicà i la seva esposa marxen a l’exili a França. La tràgica història comença quan el 13 d’agost de 1940, tal com diu Ballester: “Sis homes amb uniforme, dos de civil, i quatre de soldats alemanys, entraren a casa amb les metralletes a la mà. I apuntant-nos, ens van fer un escorcoll personal’’. Però la desesperació comença quan ‘’els quatre soldats s’emportaren custodiat el president de Catalunya!’’.

El dolor que transmet el document es manifesta en frases com: "Li vaig preguntar per què el tenien allà’’. Per fi es posà nerviós i em digué: “a Espanya van morir alemanys i camarades meus”. Jo li responc: “quina culpa té el meu marit si vostès ens volien declarar la guerra?”, quan Ballester tingué un breu diàleg amb un dels oficials a Vil·la Carolina.

Una falsa esperança  envaeix la vídua de Companys quan veu com el traslladen. “Lluís!’’ Ell es girà cap a mi i em va fer un signe amb la mà volent dir: “fuig d’aquí!’’. Aquest va ser l’últim cop que es van veure.

Després de la seva mort, reservada exposa: ‘’Tinc la darrera lletra del meu marit abans de morir. Però això és personal. És cert que aquesta lletra m’ha donat la raó per viure’’.