Els blaugrana vencen al Madrid amb un potent 5 a 0 i s’acomiaden dels seus rivals amb la mà oberta. Un joc en equip que no va deixar indiferents els 400 milions d’espectadors que van seguir el clàssic. I és que a casa nostra no podia guanyar un altre equip.
Un partit que ha comptat amb la presència dels homes que van guanyar el Mundial a Sudàfrica reforçats per Leo Messi i els cinc gols que no ha pogut parar Casillas ni cap dels defenses madridistes.
Victòria blaugrana
El Barça ha humiliat íntegrament als merengues. Tan sols als 10 minuts d’iniciar-se el partit i amb el primer gol de Xavi, al camp ja es veien exclusivament onze jugadors. Al minut divuit, Pedro va marcar el segon gol i, després de la mitja part, Villa va fer el tercer al minut 55. Caldria fer veure al Reial Madrid que el pessebre no es munta al camp. El lema dels perdedors: “Davant la derrota, bona és l'agressivitat”. A mi em faria vergonya. Un Cristiano Ronaldo desesperat que va desfogar-se amb l’entrenador culé, Pep Guardiola, un Sergio Ramos que es va nodrir a base d’empentes dirigides a Puyol i a Iniesta i un Cervalho rabiós que va donar un cop de colze a Messi. Però tot i les pretensions, Villa va fer el quart gol i, per acabar amb una jugada rodona, Jeffren va marcar el cinquè, que fa fer esclatar el Camp Nou i va evidenciar que el Barça és més que un club.
Donem-li la raó a Mourinho: “El Barcelona és un producte acabat. Al Madrid encara li queda molt per ser-ho”, si pot arribar a definir-se, clar està. Una dolorosa derrota pels madridistes que posiciona al Barça com a millor equip del segle XXI i al qual no li va ser necessari utilitzar la violència per donar una bufetada a l’equip contrari i al seu entrenador deixant-los els cinc dits marcats. Joc net versus joc brut. Dinamisme en contraposició a estaticitat. Nitidesa i opacitat. Brarça-Madrid.
Serà el Madrid de “Mou” capaç de recuperar-se després de la dolorosa pallissa del Barcelona?
No hay comentarios:
Publicar un comentario